Intervenció de Mª Vicenta Ferrando.

El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry

     La professora  Mª Vicenta Ferrando ha vingut a parlar-nos de la novel·la que va ser la seua primera experiència lectora d’una obra completa. Ha dit que la va llegir en la seua infància i que l’ha tornat a llegir de major,  perquè  esta història és apropiada per a tots els públics, segons la lligen lectors joves o adults entenem en una dimensió determinada la història  del “petit príncep”. Però sobretot per entendre l’esperit del “petit príncep” és necessari no haver perdut  la sensibilitat del xiquet o xiqueta que hem sigut. Per això l’autor de la novel·la,  Antoine de Saint-Exupéry,  va dedicar-li-la  al seu amic l’escriptor i crític d’art  Léon Werth o més concretament:                    “Al xiquet que ha sigut Léon Werth”.

     El petit príncep és un xiquet que se li apareix enmig del desert a un aviador que està reparant una avaria del motor del seu avió. El xiquet li fa a l’aviador preguntes i comentaris que pareixen ingenus, però que ens fan plantejar-nos  qüestions relacionades amb el sentit de l’existència humana.

     Per exemple, quin sentit té que en un planeta per on va viatjar el petit príncep hi haja un home de negocis que es passa tot el temps comptant estreles? Per a què serveix fer això? –es pregunta el xiquet. Ell creu que el temps més important de les nostres vides és el que dediquem a relacionar-nos amb els altres. Per tant, l’objectiu de la seua vida és buscar amics, i, aprendre i créixer a través de l’amistat ; per això li dedica una part del seu temps a una “rosa presumida” –personatge amb sentit figurat-  i el temps que li dedica fa que esta rosa siga única per a ell i diferent de totes les altres roses. També vol fer-se amic d’una rabosa que li ensenyarà que “Els ritus són necessaris” i,  que “L’essencial és invisible als ulls i només es veu bé amb el cor”.

     La professora, mentre estava explicant-nos el llibre a través d’un power, ens ha donat fotocopiat un capítol complet de la novel·la en tres versions: en valencià, en castellà i en anglés. Hem llegit una d’estes versions per vore que el llibre està escrit en un llenguatge senzill i fàcil d’entendre. També ha portat una edició commemorativa que es va editar en el 50é aniversari de l’obra i en esta edició ampla i amb tapes de cartró, el text va acompanyat d’il·lustracions originals que va dibuixar el mateix autor del text, estos dibuixos  són senzills i directes i també formen part de la narració, com per exemple el dibuix de la primera página d’una boa que s’ha tragat un elefant.

El llibre es va publicar per primera vegada a Nova York l’any 1943 i va tindre molt d’èxit,  molt prompte es va traduir a les llengües més conegudes dels quatre continents. S’han fet moltes versions de l’obra i s’han venut més de 80 milions de llibres. Per tant, podem dir que  Le petit prince –que és el títol original- és un fenomen cultural  i una obra universal, sobretot perquè transmet un missatge d’humanitat molt important, per tant, és totalment recomanable llegir el llibre qui encara no l’haja llegit.

Moltes gràcies, Vicenta, per participar i compartir amb nosaltres aquest llibre i aquesta experiència tan important.